|
 |
| Lu Palau De Antoni. Productes típics |
|
|
| |
|
| |
Sella & Mosca.
“I Piani” al nord de la Sardenya: una comarca optima pels vinyers, besada pel sol i abraçada pels vents, rica d'aromes i perfums, sota d'un cel límpid i clar. Aquí, sobre un àrea de 650 hectàrees, de les quals 500 de vinyer, s'estén l'hisenda de Sel·la&Mosca, entre les mes grans a Europa en la producció de vi de qualitat, obtingut amb raïms procedents exclusivament dels seus vinyers. Al vinyer alguerès s'adjunten aquells de Giba al Sulcis, situats a la costera sud-occidental de Sardenya, entre Cap Teulada i les muntanyes a l'entorn d'Iglesias, creant així un enllaç simbòlic entre el nord i el sud de l'illa. Un territori únic, un terreny ric de metalls i pobre d'aigua, un aire límpida i un clima calent i ventilat. Inimitables contexts naturals que es tradueixen en vins de qualitat amb tots els trets d'una mediterraneïtat solar i generosa.
|
|
|
|
La Ciutat De L'oli.
“Visitar les Ciutats de l'oli es a dir anar a la recerca d'una cultura mil·lenària que ha fortament caracteritzat la vida de les poblacions d'aquells territoris que sempre han viscut amagats del clamor i dels fluxos turístic organitzats. Realitzar una guia per aquestes ciutats té la finalitat de apromptar al descobriment de una nova mena de turisme.”
Amb aquestes paraules Enrico Lupi, president de l'associació “Città dell'Olio”, presenta la bonica guia que'l Touring Club Italià ha dedicat als llocs del nostre país caracteritzats pels olivars. I aquests llocs no son pocs, ja que es troben en totes les nostres regions, amb l'ùnica exclusió del Piemont i de la Vall d'Aosta. Perquè l'olivera es el símbol de les terres de la Mediterrània, i l'Italia es el tercer productor amb Espanya i Tunisia.
|
|
|
| |
|
| |
Santa Maria La Palma.
El celler de Santa Maria la Palma té les seves origens al període immediatament desprès de la Segona Guerra Mundial, quan, mitjançant una llei emanada a tot l'estat italià, es va a realitzar l'expropiació d'una amplia extensió de terra que normalment era emprada per activitats de ramaderia, i que fou així lliurada a pagesos sense terra. Al principi dels '50 va començar la transformació de l'àrea amb la bonificació de la part pantanosa i amb una experimentació racional per tal d'individuar les plantes mes adequades a les característiques de la regió.
Els resultats d'aquesta experimentació van a evidenciar la forta predisposició dels terrenys per a la cultura de raïms d'alta qualitat, especialment Cannonau i Vermentì, raïms típiques de Sardenya. Això va portar al naixement d'una primera àrea cultivada de 300 hectàrees, distribuïda en 65 hisendes, a prop del poble de Maristel·la, en un esplendorós i suggestiu paisatge entre el Golf de l'Alguer i la Baia de Port Comte (el antic Nymphaeum Portus). |
|
|
|
| |
|
| |
|
| |
|
|
|
|
